3.
L´EDAT DELS METALLS
Aquest període, encara dins la
Prehistòria però prou
diferenciat, s´inicia
quan
l´èsser humà utilitzant el foc
va descobrir,
potser per casualitat, que quan hi llençava certs tipus de
roques emanava d´elles un líquid viscós
que en
refredar-se es solidificava. Es creu que el coure, donat que es
troba amb facilitat en estat natural, va ser un dels primers
metalls
utlitzats.
El coure en estat natural és una pedra vermellosa que es pot presentar en forma de palletes (pepitas) que són més dures que les pedres que es coneixien fins aleshores. Normalment, es troba en forma de petits agregats cristal·lins que es trenquen amb facilitat, en forma de partícules de pols. Per a conglomerar aquesta pols se li ha d'aplicar calor, i per a conformar l'objecte que es vol construïr se la colpeja en calent repetidament . Aquesta tècnica és la forja. Els objectes de coure tenen una major duresa que els fabricats amb pedres, la qual cosa vol dir eines i armes més eficients.
3.1. L´edat del bronze
Bronze= Coure + Estany
El coure en estat natural és una pedra vermellosa que es pot presentar en forma de palletes (pepitas) que són més dures que les pedres que es coneixien fins aleshores. Normalment, es troba en forma de petits agregats cristal·lins que es trenquen amb facilitat, en forma de partícules de pols. Per a conglomerar aquesta pols se li ha d'aplicar calor, i per a conformar l'objecte que es vol construïr se la colpeja en calent repetidament . Aquesta tècnica és la forja. Els objectes de coure tenen una major duresa que els fabricats amb pedres, la qual cosa vol dir eines i armes més eficients.
3.1. L´edat del bronze
A la zona de Mesopotàmia
es van descobrir els
enormes avantatges que presentava el coure si es combinava en
proporció adequada amb l´estany.
D´aquesta manera es
va obtenir el primer aliatge
de tots els temps: el bronze.
Bronze= Coure + Estany
Destrals de bronze
Altres objectes de l'edat de bronze: recipients, anells, puntes de fletxa.
Controlant el foc i construint forns es descobriren noves tècniques de fosa (fundición) que es van aplicar per fondre
llautó (coure + zinc), o per aconseguir altres metalls com la plata, l´estany i el plom.
Llautó = Coure + Zinc
A mitjans del segon
mil·leni a. C.
s´inicia la metal·lúrgia del ferro, quan es
superen les
dificultats tècniques per assolir la temperatura
necessària per produir la fusió i posterior
separació de les escòries. La
metal·lúrgia del ferro va romandre invariable
gairebé 4000 anys, fins que a mitjans del segle XIX, es va
produir la Revolució Industrial i es van descobrir els
mètodes per produir acer.
Tècniques metal·lúrgiques que havien de resoldre els ferrers prehistòrics:
- Refinació: El metall en estat natural es troba mesclat amb impureses que s'han de separar. Els processos que es poden utilitzar són de molts tipus, incloent la fosa per a separar els diferents components del mineral en estat original, i (més modernament) les de disolució amb líquids que generen reaccions químiques.
- Forja: La tècnica de la forja necessita una llar de foc (forn, horno), per escalfar els metalls, una enclusa (yunque), i un cossi (recipiente) en el qual es puguin refredar ràpidament les peces forjades per a trempar-les (templarlas). Les eines inclouen estris per agafar el metall calent, i martells per colpejar-lo. La forja es realitza treballant els metalls en calent perquè així és com són més plàstics, és a dir més deformables. La peça que es treballa ha d'estar a una temperatura uniforme en la zona que es colpeja. Si no, es corre el risc de trencar-la mentres es treballa, o de que quedi mal temperada i es trenqui quan s'utilitza.
- Fosa: El metall en estat sòlid s'escalfa fins al punt de fusió, fent-lo passar a un estat liquid/viscós. El problema a resoldre és assolir la temperatura suficient. El coure es fon al voltant dels 1000ºC. El ferro es fon al voltant dels 1500ºC. El metall viscós es pot dipositar dins un motllo per a què agafi una forma determinada, o dins un gresol (crisol)
- Aliatges: Es mesclen dos metalls en proporcions concretes, de manera uniforme i a una temperatura donada. Quan no existien coneixements de química ni aparells de mesura de temperatura, descobrir i conèixer les mescles adequades era questió de prova i error, de sort, i de l'habilitat del ferrer.
Exercici: a) Intenta imaginar tots els objectes metàl·lics que poden pertànyer a aquesta època. b) Quans objectes metàl·lics tens a casa, o portes habitualment? De quins metalls són? Es podrien fabricar amb altres materials?
Anterior - Index - Següent