2. LA TECNOLOGIA EN LA
PREHISTÒRIA
Fa uns 10.000 anys els gels que cobrien gran parts d'Europa, Àsia i Nordamèrica es van retirar i van deixar al descobert grans superfícies de la Terra on va sorgir una gran massa arbòria, i al mateix temps es va comenzar a desertitzar la part d'Àfrica on avui hi ha el Sahara. Aquesta situació va provocar grans migracions a la recerca d´aliments més abundants i fàcils d´aconseguir. Els grups humans seguien els ramats d'animals salvatges, i també buscaven llocs que servissin de recer. S'inicia la població d'Àsia i d'Europa a través de l'Orient Mitjà i de l'estret de Gibraltar. A poc a poc, els èssers humans es van assentant en zones pròximes als rius, llacs i la vorera de la mar.
Una innovació del mesolític és la construcció d'eines per la pesca semblants a embuts fets amb cistellons de mimbre, que es col·olocaven a passos entre roques als rius, o aprofitant la biaxada de marees a la platja. També es recollien crustacis i marisc. Més endavant es desenvoluparien xarxes amb les quals pescar des de petites embarcacions a rem.
El Neolític no implica la desparició de la caça i la recol·leció, i la pedra encara es segueix tallant, però amb resultats cada vegada més detallats i sofisticats.
Puntes
de fletxa de sílex del Neolític
El sedentarisme implica la necessitat de vivenda. A més de cabanes de branques i materials vegetals de les que a penes enqueden restes, es van desenvolupar noves tècniques que van permetre treballar i modelar el fang. Amb el fang i la palla s'obtenen totxos de tova, maons (ladrillos) sense coure assecats al sol, que permeten aixecar les parets de les primeres cases. Els animals també requereixen la construcció de tancats (cercados), que es poden construïr amb branques i pals, i aprofitant alguna paret natural, o corrals.
Gràcies al domini del fang també es dissenyen recipients per a transportar i emmagatzemar els productes de l'activitat agrícola que no estan destinats al consum immediat. És el principi de la ceràmica. A molts dels grups humans que s'estudien d'aquesta època se'ls pot diferenciar per la qualitat i característiques de la seva ceràmica.
En aquesta època s'apren a treballar els teixits. Es fabriquen fils amb la llana de les ovelles de ramat, o de cotó salvatge i després cultivat, i apareixen els primers telers rudimentaris. Els teixits són la base del vestit, però una aplicació seva que va més enllà és la invenció de la vela, que facilita enormement el transport fluvial i marítim. Això afavoreix les migracions i la pesca. L'Europa continental es colonitza sobretot entrant-hi amb petites embarcacions pels grans rius que desemboquen a la Mediterrània.
En quant a sistemes de transport, també apareix un altre element importantíssim, la roda, que permet desplaçar grans pesos per terra reduïnt enormement l'esforç. És de destacar que no totes les cultures del món han utiltizat aquesta eina. Per exemple, l'Amèrica precolombina o les tribus que varen romandre a l'Àfrica tropical mai la varen conèixer. Aquest potser és el primer exemple de diferenciació tecnològica entre cultures.
Exercici: Com construirires una roda?
Anterior - Index - Següent
L'estudi de la
Prehistòria,
l'època anterior a l'aparició de
l'escriptura, es
basa en
troballes arqueològiques, en restes fòssils, i en
l'observació de grups humans de zones molt aïllades
de la Terra que fins fa poc encara vivien de forma molt
primitiva. Les restes més antigues s'han trobat
a la "banya d'Àfrica", on avui hi ha els actuals
païssos de Kenia i Etiòpia, i per això
es diu que
l'espècie humana és originària de
l'Àfrica.
La forma de vida dels
nostres
avantpassats s´ha trobat sempre en estreta
relació
amb la tecnologia que en
cada moment ha estat capaç de desenvolupar.
La PREHISTÒRIA es divideix en 3 grans períodes:
- PALEOLÍTIC (2'5 milions d'anys aC - 8000 aC)
La PREHISTÒRIA es divideix en 3 grans períodes:
- PALEOLÍTIC (2'5 milions d'anys aC - 8000 aC)
-
MESOLÍTIC (8000 aC - 6000 aC)
-
NEOLÍTIC (6000 aC - 3000 aC)
En el Paleolític apareix també el foc. Aquesta
troballa va ser vital importància perquè va
proporcionar a l´home llum, calor i protecció.
Li va permetre cuinar els aliments, facilitant la
seva digestió, i millorant
així l'expectativa de vida.
El foc
també va reforçar els
llaços socials, donat que va ampliar les tasques a
realitzar dins del grup: cerca de materials per a
encendre'l, cerca de llenya, vigilància i cuida't del foc
encès... Encara avui cap altre espècie
domina el
foc, només l'home
2.1. Paleolític
Paleolític
a Wikipèdia (Paleo=Antic
Lithos=Pedra)
El Paleolític té una llarguíssima duració, i l'aspecte de les eines que apareixen és cada vegada més el·laborat. Probablement, l'arma més sofisticada que es coneix és l'arc i la fletxa, una evolució de la llança. L'arc aprofita la tensió que es porporciona a una peça de fusta flexible amb l'estirament d'una corda que pot ser, per exemple, un tendó d'animal, o alguna tija vegetal flexible. Les cordes de fibres trenades també aprareixen en aquesta època.
Exercici: Imaginem-nos a) Una situació de caça prehistòrica b) Una activitat de recol·lecció.
Fa més de 2'5
milions d´anys ja existien sobre
la Terra èssers semblants a nosaltres, però
és
difícil establir quin va ser el moment en el qual vam
iniciar
una evolució separada de la resta de
primats. Es sap que els
nostres avantpassats més antics eren nòmades,
vivien en grups
no massa nombrosos, fins a 50 individus, i es
dedicaven a la caça
d'animals salvatges i a la recolecció
de fruites i vegetals comestibles.
Es creu que aquestes dues tasques suposen la primera especialització en el treball, dividint-la segurament per sexes: homes caçadors i dones recol·lectores. Aquestes feines també es fan en equip: es dissenyen estratègies per a la caça, s'assignen tasques durant la recol·lecció, com la vigilància davant el perill dels depredadors, la recollida mateixa, i el transport i procés dels fruits recollits. La coordinació de feines que suposa l'especialitzció i el treball en equip implica capacitats mentals com el desenvolupament d'un llenguatge simbòlic, o l'establiment d'una jerarquia dins el grup. També es sap que els primers humans tenien cura dels seus congèneres ferits o impedits, i que aquests també participaven en les tasques a realitzar.
- Exemple de tasca en equip: assustar una manada de cèrvols o bous salvatges, conduint-los fins a un lloc sense sortida, o fer-los caure per un penya-segat.
- Exemple de tasca que podia realitzar un membre del grup impedit: esclovar fruits secs.
La supervivència era dura i difícil, es creu que els primers homes rarament vivien més enllà dels 30 anys, i només era possible gràcies a la capacitat de fabricar armes per a caçar i també per a defensar-se. Inicialment, la fabricació d'aquestes armes consistia en copejar unes roques contra les altres fins aconseguir la forma i l´angle desitjats. Posteriorment, la tècnica es depurà, les peces es recolzaven per al seu tallat sobre una base, i s´obtenien peces més ben acabades i elaborades: destrals, llances, hams (anzuelos) rudimentaris …
Es creu que aquestes dues tasques suposen la primera especialització en el treball, dividint-la segurament per sexes: homes caçadors i dones recol·lectores. Aquestes feines també es fan en equip: es dissenyen estratègies per a la caça, s'assignen tasques durant la recol·lecció, com la vigilància davant el perill dels depredadors, la recollida mateixa, i el transport i procés dels fruits recollits. La coordinació de feines que suposa l'especialitzció i el treball en equip implica capacitats mentals com el desenvolupament d'un llenguatge simbòlic, o l'establiment d'una jerarquia dins el grup. També es sap que els primers humans tenien cura dels seus congèneres ferits o impedits, i que aquests també participaven en les tasques a realitzar.
- Exemple de tasca en equip: assustar una manada de cèrvols o bous salvatges, conduint-los fins a un lloc sense sortida, o fer-los caure per un penya-segat.
- Exemple de tasca que podia realitzar un membre del grup impedit: esclovar fruits secs.
La supervivència era dura i difícil, es creu que els primers homes rarament vivien més enllà dels 30 anys, i només era possible gràcies a la capacitat de fabricar armes per a caçar i també per a defensar-se. Inicialment, la fabricació d'aquestes armes consistia en copejar unes roques contra les altres fins aconseguir la forma i l´angle desitjats. Posteriorment, la tècnica es depurà, les peces es recolzaven per al seu tallat sobre una base, i s´obtenien peces més ben acabades i elaborades: destrals, llances, hams (anzuelos) rudimentaris …
El Paleolític té una llarguíssima duració, i l'aspecte de les eines que apareixen és cada vegada més el·laborat. Probablement, l'arma més sofisticada que es coneix és l'arc i la fletxa, una evolució de la llança. L'arc aprofita la tensió que es porporciona a una peça de fusta flexible amb l'estirament d'una corda que pot ser, per exemple, un tendó d'animal, o alguna tija vegetal flexible. Les cordes de fibres trenades també aprareixen en aquesta època.
 Punta de fletxa de sílex del Paleolític |
 Paleolític Superior: ganivets, hams, puntes d'arpons, eines per a foradar, agulles, construïdes amb ós i ivori (marfil) |
Exercici: Imaginem-nos a) Una situació de caça prehistòrica b) Una activitat de recol·lecció.
Tècniques per
encendre el foc:
- Fregament de fustes seques
- Colpejament de pedres de sílex ("pedrenyal" o "pedra foguera") contra altres pedres més dures, generant espurnes (chispas)
Es sap que a partir d'algun moment del Paleolític l´èsser humà va aprendre a construïr trampes de fossa i trampes de llaç per a caçar animals. Aquests dos es poden considerar els primers dissenys automàtics, perquè realitzaven la tasca per a la qual havien estat dissenyats sense la participació directa de l´home.
Exercici: Disseny d'una trampa per a caçar animals. Materials, construcció, funcionament.
Sorgeix l´art rupestre. La seva funció no és decorativa, sinò que es vincula a rituals de caça, en el que es pot considerar una de les manifestacions religioses més ancestrals. S´utilitzen els colors com a mitjà d´expressió. Aquests s´obtenen a partir de minerals de ferro (vermell) i òxids de manganés (negre) disolts en aigua. S´utilitzen gran varietat de tècniques pictòriques: pintures en tinta plana o policromes, i aplicades amb amb algun pinzell rudimentari (fulles vegetals) o amb la tècnica del bufat (l'equivalent a l'actual aerografia)
2.2. Mesolític Mesolític a Wikipèdia (Mesos= Meitat Litos=Pedra)
- Fregament de fustes seques
- Colpejament de pedres de sílex ("pedrenyal" o "pedra foguera") contra altres pedres més dures, generant espurnes (chispas)
Es sap que a partir d'algun moment del Paleolític l´èsser humà va aprendre a construïr trampes de fossa i trampes de llaç per a caçar animals. Aquests dos es poden considerar els primers dissenys automàtics, perquè realitzaven la tasca per a la qual havien estat dissenyats sense la participació directa de l´home.
Exercici: Disseny d'una trampa per a caçar animals. Materials, construcció, funcionament.
Sorgeix l´art rupestre. La seva funció no és decorativa, sinò que es vincula a rituals de caça, en el que es pot considerar una de les manifestacions religioses més ancestrals. S´utilitzen els colors com a mitjà d´expressió. Aquests s´obtenen a partir de minerals de ferro (vermell) i òxids de manganés (negre) disolts en aigua. S´utilitzen gran varietat de tècniques pictòriques: pintures en tinta plana o policromes, i aplicades amb amb algun pinzell rudimentari (fulles vegetals) o amb la tècnica del bufat (l'equivalent a l'actual aerografia)
 |
 |
2.2. Mesolític Mesolític a Wikipèdia (Mesos= Meitat Litos=Pedra)
Fa uns 10.000 anys els gels que cobrien gran parts d'Europa, Àsia i Nordamèrica es van retirar i van deixar al descobert grans superfícies de la Terra on va sorgir una gran massa arbòria, i al mateix temps es va comenzar a desertitzar la part d'Àfrica on avui hi ha el Sahara. Aquesta situació va provocar grans migracions a la recerca d´aliments més abundants i fàcils d´aconseguir. Els grups humans seguien els ramats d'animals salvatges, i també buscaven llocs que servissin de recer. S'inicia la població d'Àsia i d'Europa a través de l'Orient Mitjà i de l'estret de Gibraltar. A poc a poc, els èssers humans es van assentant en zones pròximes als rius, llacs i la vorera de la mar.
Una innovació del mesolític és la construcció d'eines per la pesca semblants a embuts fets amb cistellons de mimbre, que es col·olocaven a passos entre roques als rius, o aprofitant la biaxada de marees a la platja. També es recollien crustacis i marisc. Més endavant es desenvoluparien xarxes amb les quals pescar des de petites embarcacions a rem.
2.3. Neolític
Neolític
a Wikipèdia (Neos =Nou Litos
=Pedra)
L´èsser humà
abandonà la seva vida nòmada i es fa sedentari,
convertint l´agricultura
i la ramaderiaen
la base de la seva economia. Com a conseqüencia es
desenvolupen eines i
estris aplicats a l´agricultura. Els primers llocs
on es donen aquests assentamens són les pròximes
al grans rius d'Egipte (el Nil), i del creixent fèrtil de
Mesopotàmia, a l'actual Iraq (el Tigris i l'Eufrates).
La
primera agricultura s'orienta sobretot al cultiu
de cereals, i la ramaderia i cuidat d'animals
domèstics proporciona llet, ous, carn, pells, llana
i ossos.
Apareix l´ard, arada rudimentària que estiraven les persones, fins que es va aconseguir domesticar els primers animals, i més endavant, gràcies a la invenció del jou (yugo), es fa possible aprofitar la seva força per a llaurar els camps. Es dissenyen les primeres falçs (hoces) per a segar, construides d'ossos d'animals en els quals es tallen dents, i de vegades s'encasten en un mànec de fusta.
Apareix l´ard, arada rudimentària que estiraven les persones, fins que es va aconseguir domesticar els primers animals, i més endavant, gràcies a la invenció del jou (yugo), es fa possible aprofitar la seva força per a llaurar els camps. Es dissenyen les primeres falçs (hoces) per a segar, construides d'ossos d'animals en els quals es tallen dents, i de vegades s'encasten en un mànec de fusta.
El Neolític no implica la desparició de la caça i la recol·leció, i la pedra encara es segueix tallant, però amb resultats cada vegada més detallats i sofisticats.
Puntes
de fletxa de sílex del NeolíticEl sedentarisme implica la necessitat de vivenda. A més de cabanes de branques i materials vegetals de les que a penes enqueden restes, es van desenvolupar noves tècniques que van permetre treballar i modelar el fang. Amb el fang i la palla s'obtenen totxos de tova, maons (ladrillos) sense coure assecats al sol, que permeten aixecar les parets de les primeres cases. Els animals també requereixen la construcció de tancats (cercados), que es poden construïr amb branques i pals, i aprofitant alguna paret natural, o corrals.
Gràcies al domini del fang també es dissenyen recipients per a transportar i emmagatzemar els productes de l'activitat agrícola que no estan destinats al consum immediat. És el principi de la ceràmica. A molts dels grups humans que s'estudien d'aquesta època se'ls pot diferenciar per la qualitat i característiques de la seva ceràmica.
En aquesta època s'apren a treballar els teixits. Es fabriquen fils amb la llana de les ovelles de ramat, o de cotó salvatge i després cultivat, i apareixen els primers telers rudimentaris. Els teixits són la base del vestit, però una aplicació seva que va més enllà és la invenció de la vela, que facilita enormement el transport fluvial i marítim. Això afavoreix les migracions i la pesca. L'Europa continental es colonitza sobretot entrant-hi amb petites embarcacions pels grans rius que desemboquen a la Mediterrània.
En quant a sistemes de transport, també apareix un altre element importantíssim, la roda, que permet desplaçar grans pesos per terra reduïnt enormement l'esforç. És de destacar que no totes les cultures del món han utiltizat aquesta eina. Per exemple, l'Amèrica precolombina o les tribus que varen romandre a l'Àfrica tropical mai la varen conèixer. Aquest potser és el primer exemple de diferenciació tecnològica entre cultures.
Exercici: Com construirires una roda?
Anterior - Index - Següent
.