Amb l'escriptura cuneiforme sobre peces de ceràmica, a Mesopotàmia s'aconseguia el registre permanent de la informació que es considerava important: còmput de collites per a calcular imposts, les primeres lleis... | Escrivà egipci. Com a paper s'usa el papir. Com a útils d'escriptura, varetes de canya o fusta d'uns 20 a 25 cms. de longitud. La tinta negra es feia amb sutge (hollín), aigua i goma aràbiga extreta de l'acàcia, i la vermella amb pols de cinabri, sulfur de mercuri i òxid de plom. |
Tales de
Milet desenvolupa un
procediment per mesurar la superfícies dels terrenys
utilitzant
sistemes de triangulació. També va ser capaç de, en un viatge a Egipte, mesurar l'altura de la piràmide de Keops, usant la trigonometria |
Pitàgores
va ser un dels
filòsofs i matemàtics més importants
de
l´època. Va fundar una escola al sud
d´Italia on
s´impartien coneixements de filosofia, astronomia,
música
i matemàtiques. Enuncià el teorema que
porta el seu nom. Poder calcular la longitud d'un costat d'n triangle
rectangle és molt útil en arquitectura.
|
* Arquímedes és un dels grecs més destacables en quant a la seva aportació a la història de la tecnologia. * Va ser el primer en descriure els fonaments de les palanques, els cargols, les politges, les rodes dentades i altres ressorts que són els fonaments de l'enginyeria mecànica * A la vegada, aprofundeix en l´estudi de la hidrostàtica i la flotació dels cossos, fonamentals per a l'enginyeria naval. HISTÒRIA D´ARQUÍMEDES, EL REI I L'ORFEBRE El rei Hieron II va ordenar a un orfebre la fabricació d´una corona i li va demanar a Arquímedes que comprovàs si la corona estava feta només d´or o, si pel contrari, el joier li havia afegit plata. Arquímedes coneixia la densitat de l´or pur, de manera que una forma de fer-ho era fondre la corona, construir un cub regular, pesar-lo, calcular el volum i determinar-ne la densitat. Però la corona no es podia fondre… Mentre prenia un bany se´n va adonar que el nivell de l´aigua pujava en la banyera quan ell entrava i això li va donar la idea per determinar si la corona era d´or pur. Com l´aigua no es pot comprimir, al submergir la corona desplaçaria una quantitat d´aigua igual al seu volum. Només restava dividir el pes de la corona pel volum d´aigua, (és a dir, pel volum de la corona mateixa) i obtenir així la seva densitat. Si coincidia amb la de l'or, és que era d'or pur, sinò no. EUREKA!!! Va ser el que va gritar Arquímedes, quan emocionat pel descobriment va sortir de la banyera nu i se´na va anar corrent pels carrers. |
Balança Romana | Clepsidra |
Molí
d'aigua
1. Grua o cabra (per treure les moles) 2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven connectades amb el canó (tub) 3. Filosa 4. Riscle (receptacle de les moles) 5. Engegador del molí 6. Mola de dalt 7. Mola sotana (fixa) 8. Farinal (canal per on baixava la farina de les moles) 9. Farinera (caixa on queia la farina) 10. Arbre (eix que mou les moles) 11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua) 12. Canal (lloc per on baixa l'aigua a pressió) 13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre) 14. Dau/dinaret (peça sobre la que roda l'agulla) 15. Carcavà (cova on hi ha el rodet) 16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles) * Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners, Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona. |