4. L´EDAT ANTIGA
Exercici: Com es fabrica la tinta actualment? On s'utilitza?
Gràcies a l'astronomia, l'observació del cel i de la regularitat del moviment de les estrelles a la volta celest, es pot establir el calendari. Això permet ser molt precís en la predicció climatològica, afavorint l'agricultura. El temps es pot mesurar i es subdivideix el dia en fragments (hores, minuts i segons). També es produeixen grans avenços en les matemàtiques: taula de multiplicar, fórmules d´àrees i volums, que s'apliquen a multitud d'usos: construcció, distribució d'aliments, organització dels exèrcits... També es produeixen grans avanços en medicina
En astronomia,
s'identifiquen les estrelles i constel·lacions, i es
descobreix la regularitat en el moviment dels planetes.
Com a conseqüència
d'això s´inventa l´astrolabi
que ajuda moltíssim a la navegació
marítima.
Aquest fet,combinat amb
noves tècniques de construcció de
vaixells, potencia moltíssim el comerç.
Els grecs són un poble que viu a la mar, ocupant totes les
illes del mar Egeu. Exploren tota la Mediterrània, i
a la seva pat Occidental hi funden colònies a terres encara
verges i comercien amb pobles que encara es trobren en fase
neolítica.
Exercici: Com s'utilitza realment un astrolabi? Quin el sistema actual que permet obtenir el mateix resultat?
Els poblats neolítics es
van transformar en
ciutats al
costat dels grans rius que van originar les anomenades
cultures fluvials,
(Egipte, Mesopotàmia, antigues Xina i Índia) que van ser el motor del desenvolupament
econòmic i social d´aquella època.La
vida sedentària introduïda en el
Neolític, va impulsar el desenvolupament
demogràfic en
aquestes regions de la Terra. La demanda de tota mena de
productes i la necessitat de
mà d´obra especialitzada, van impulsar el
desenvolupament
del comerç
i el transport.
En aquesta època es quan sorgeixen les classe socials. Les feines més dures les fan els esclaus. La seva condició es pot entendre, des del punt de vista econòmic, com a una evolució en l'especializació en el treball.
Exercici: Què en saps de l'esclavisme? Saps si encara existeix? Què en penses?
Apareix l´escriptura, i es dissenyen sistemes per comptar, mesurar distàncies i pesar. Aquestes tècniques suposen l'aparició d'una nova feina: l'escrivà
En aquesta època es quan sorgeixen les classe socials. Les feines més dures les fan els esclaus. La seva condició es pot entendre, des del punt de vista econòmic, com a una evolució en l'especializació en el treball.
Exercici: Què en saps de l'esclavisme? Saps si encara existeix? Què en penses?
Apareix l´escriptura, i es dissenyen sistemes per comptar, mesurar distàncies i pesar. Aquestes tècniques suposen l'aparició d'una nova feina: l'escrivà
 |
 |
| Amb l'escriptura cuneiforme sobre peces de ceràmica, a Mesopotàmia s'aconseguia el registre permanent de la informació que es considerava important: còmput de collites per a calcular imposts, les primeres lleis... | Escrivà egipci. Com a paper s'usa el papir. Com a útils d'escriptura, varetes de canya o fusta d'uns 20 a 25 cms. de longitud. La tinta negra es feia amb sutge (hollín), aigua i goma aràbiga extreta de l'acàcia, i la vermella amb pols de cinabri, sulfur de mercuri i òxid de plom. |
Exercici: Com es fabrica la tinta actualment? On s'utilitza?
Gràcies a l'astronomia, l'observació del cel i de la regularitat del moviment de les estrelles a la volta celest, es pot establir el calendari. Això permet ser molt precís en la predicció climatològica, afavorint l'agricultura. El temps es pot mesurar i es subdivideix el dia en fragments (hores, minuts i segons). També es produeixen grans avenços en les matemàtiques: taula de multiplicar, fórmules d´àrees i volums, que s'apliquen a multitud d'usos: construcció, distribució d'aliments, organització dels exèrcits... També es produeixen grans avanços en medicina
4.1. La civilització
grega
L´economia de la
civilització grega es basava en la ramaderia ovina (ovelles
i cabres), en la pesca, i en l'agricultura. A més de cereals, també es produeix oli i vi.
Àmfores gregues, recipients contenidors d'oli i vi, disposades a la coberta d'un vaixell. La seva grandària està standaritzada, la qual cosa facilita el comerç. La seva forma facilita el seu estibament i també el transport manual.
Exercici: Quin seria l'equivalent actual de les àmfores?
El sistema de classes socials permet que els més rics no hagin de treballar, i alguns d'ells es poden dedicar a la filosofia, que en aquella època s'entenia com tot un conjunt d'activitats intel·lectuals que avui distingiriem com a científiques i humanístiques. Alguns dels avenços científico-tecnològics que es deuen a la civilització grega són:
El desenvolupament de la geometria.
Àmfores gregues, recipients contenidors d'oli i vi, disposades a la coberta d'un vaixell. La seva grandària està standaritzada, la qual cosa facilita el comerç. La seva forma facilita el seu estibament i també el transport manual.
Exercici: Quin seria l'equivalent actual de les àmfores?
El sistema de classes socials permet que els més rics no hagin de treballar, i alguns d'ells es poden dedicar a la filosofia, que en aquella època s'entenia com tot un conjunt d'activitats intel·lectuals que avui distingiriem com a científiques i humanístiques. Alguns dels avenços científico-tecnològics que es deuen a la civilització grega són:
El desenvolupament de la geometria.
 |
Tales de
Milet desenvolupa un
procediment per mesurar la superfícies dels terrenys
utilitzant
sistemes de triangulació. També va ser capaç de, en un viatge a Egipte, mesurar l'altura de la piràmide de Keops, usant la trigonometria |
| Pitàgores
va ser un dels
filòsofs i matemàtics més importants
de
l´època. Va fundar una escola al sud
d´Italia on
s´impartien coneixements de filosofia, astronomia,
música
i matemàtiques. Enuncià el teorema que
porta el seu nom. Poder calcular la longitud d'un costat d'n triangle
rectangle és molt útil en arquitectura.
|
 |
Exercici: Com s'utilitza realment un astrolabi? Quin el sistema actual que permet obtenir el mateix resultat?
* Arquímedes és un dels grecs més destacables en quant a la seva aportació a la història de la tecnologia. * Va ser el primer en descriure els fonaments de les palanques, els cargols, les politges, les rodes dentades i altres ressorts que són els fonaments de l'enginyeria mecànica * A la vegada, aprofundeix en l´estudi de la hidrostàtica i la flotació dels cossos, fonamentals per a l'enginyeria naval. HISTÒRIA D´ARQUÍMEDES, EL REI I L'ORFEBRE El rei Hieron II va ordenar a un orfebre la fabricació d´una corona i li va demanar a Arquímedes que comprovàs si la corona estava feta només d´or o, si pel contrari, el joier li havia afegit plata. Arquímedes coneixia la densitat de l´or pur, de manera que una forma de fer-ho era fondre la corona, construir un cub regular, pesar-lo, calcular el volum i determinar-ne la densitat. Però la corona no es podia fondre… Mentre prenia un bany se´n va adonar que el nivell de l´aigua pujava en la banyera quan ell entrava i això li va donar la idea per determinar si la corona era d´or pur. Com l´aigua no es pot comprimir, al submergir la corona desplaçaria una quantitat d´aigua igual al seu volum. Només restava dividir el pes de la corona pel volum d´aigua, (és a dir, pel volum de la corona mateixa) i obtenir així la seva densitat. Si coincidia amb la de l'or, és que era d'or pur, sinò no. EUREKA!!! Va ser el que va gritar Arquímedes, quan emocionat pel descobriment va sortir de la banyera nu i se´na va anar corrent pels carrers. |
 |
4.2. La civilització romana
Els romans van fer grans avenços
en arquitectura, que es reflexaren en
la construcció de grans obres
públiques: teatres, circs romans,
aqüeductes que portaven l´aigua
potable a les seves ciutats , o les xarxes de clavegueram per a evacuar
les aigües residuals.
- Per a la mesura de pesos, s´inventa la balança romana.
- Per a la mesura del temps, s'inventa el
primer rellotge d´aigua, la clepsidra.
 |
 |
| Balança Romana | Clepsidra |
|
Molí
d'aigua
1. Grua o cabra (per treure les moles) 2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven connectades amb el canó (tub) 3. Filosa 4. Riscle (receptacle de les moles) 5. Engegador del molí 6. Mola de dalt 7. Mola sotana (fixa) 8. Farinal (canal per on baixava la farina de les moles) 9. Farinera (caixa on queia la farina) 10. Arbre (eix que mou les moles) 11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua) 12. Canal (lloc per on baixa l'aigua a pressió) 13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre) 14. Dau/dinaret (peça sobre la que roda l'agulla) 15. Carcavà (cova on hi ha el rodet) 16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles) * Jordi Bolòs i Masclans, Josep Nuet i Badia, Els molins fariners, Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983 Barcelona. |
 |
Exercici: Quins tipus de molins existeixen? Encara s'usen? Coneixes algun molí mogut per la força de l'aigua?
4.3. La civilització xinesa
Els xinesos disposaven de tecnologies i descobriments que la resta de civilitzacions tardarien segles a conèixer. Per exemple:
- Descobriren la pólvora, però no la utilitzaren per a fins pràctics com es va fer a Europa quan hi va arribar al segle XV (mineria, ús militar),sinò com a base per als focs d'artifici que feien servir en celebracions públiques..
- Van descobrir la brúixola, de gran ajut per a la navegació. També eren grans astrònoms.
- També són els inventors del paper: aprofitant els residus de la seda que mesclaven amb bambú i escorça de morera obtenien una polpa a partir de la qual formaven un full llis.
- Van dominar les tècniques metal·lúrgiques. Fonien el ferro i obtenien acers de gran qualitat quan a Europa encara s´utilitzava sobretot la forja. Per aconseguir-ho utilitzaven carbó d´antracita, amb el qual aconseguien temperatures pròximes als 1200ºC.
Amb la indústria de la seda, desenvoluparen estris i màquines textils de gran complexitat.
(Imatge: Dames de la cort capolant seda natural, segons una pintura de l'època de l'emperador Huizong)
- Els arnesos per
als animals, l´estrep i la cadira de muntar.
- Timó
i les veles plegables per a les embarcacions.
- Primer rellotge
mecànic.
- El primer
sismògraf.
- La tinta i un sistema
semblant a la impremta.
- En la mineria van
dissenyar sistemes capaços de perforar la terra a
profunditats superiors als 500 m.