Grup PMAR - TecnoInfo- Curs 2016/17

 És un document que consta de les següents parts

    1.      Memòria

    1.1.  Antecedents

    1.2.  Objectius

    1.3.  Materials

    1.4.  Planificació de la construcció                        

    2.      Pressupost                              

    3.   Full de procés                          

    4.   Plànols                  

 EXEMPLE DE  PROJECTE: CONSTRUCCIÓ D’UN FARISTOL D’ESTUDI 

 1 - MEMÒRIA: 

    1.1 Antecedents: 

Els bons estudiants dediquen moltes hores a llegir i a estudiar, i hem descobert que de vegades ens fa mal l’esquena per la posició que hem de tenir quan miram el llibre obert damunt la taula. Així, hem decidit construïr una mena de “suport” per poder tenir qualsevol llibre inclinat cap a nosaltres. La idea que tenim s’inspira en els faristols que els músics utiltizen per a sostenir la partitura davant seu mentre estan tocant. Per això, al que anam a construïr l’anomenarem “faristol d’estudi”. Si pensam una mica, de seguida ens venen al cap una llista de
 
    1.2 Objectius  que el faristol que volem construïr ha de complir. El faristol d’estudi ha de ser: 
           1) Portàtil. Per si el volem posar dins la cartera i dur-lo de casa a l’institut i de l’institut a casa. Per això, el nostre faristol haurà de ser plegable, convindrà que sigui poc pesat, i haurà de tenir unes dimensions adequades per a poder transportar-lo fàcilment. No és un faristol de peu, el volem per a posar sobre una taula.

 2) Robust. Alguns llibres són molt voluminosos i pesen bastant. Això dona una idea de quins materials convé utilitzar. Aniria bé que fossin una mica sòlids i resistents. No hi val cartró ni varetes de fusta. Potser a base de planxes de plàstic. O potser amb barres de  ferro: els metalls són molt durs... Però el plàstic és difícil de trobar, i el metall sol ser pesat.  N’hi ha algun que no pesa massa, com l’alumini, però és car. Potser amb llistons de fusta... Hem de pensar-hi!

 3) Ajustable. El faristol ha de poder tenir diferents posicions. No tothom és igual d’alt, i volem poder ajustar la inclinació del llibre al gust de l’usuari. Aquest concepte es diu “ergonomia”: treballar i estudiar amb comoditat, i no forçar la postura del cos, que és mol dolent per la salut!! El faristol tendrà una “pata regulable”, que s’ha de poder plegar (objectiu nº 1) basculant sobre un eix.

 4) Econòmic.  Els materials han de ser assequibles, no massa cars.  I hem de pensar també que les hores de feina valen sous. En algunes professions, val molt més una hora de treball que els materials que s’utilitzen. Una bona idea per tenir semrpe al cap és pensar que el que feim ho feim per vendre, i pensar en el “preu” que algú estaria disposat a pagar pel que feim. 

 5) Bon aspecte.  Una bona manera de que la nostra feina sigui ben pagada és aconseguir un producte ben acabat. És a dir, que el nostre faristol ha de tenir el millor aspecte possible. Haurem de treballar amb molta cura. Però l’aspecte també depen  dels materials que utilitzem. Haurem d’investigar quins són els millors.

     1.3 Materials

    A l’objectiu nº 3 parlàvem de que els llistons de fusta potser eren una bona elecció. I a l’objectiu nº 5 hem decidit que volem un faristol amb bon aspecte, i que això també dependrà de quina fusta triem. Una bona decisió pot ser construïr el nostre faristola partir d’un llistó de fusta de pi. Té aquest bon aspecte que buscam, és fàcil de treballar, és més barat que altres tipus de fusta que podem trobar a la nostra aula-taller de tecnologia (per exemple: contraxapat) i no és tan fràgil com altres (per exemple: aglomerat, DM o xapa). A més, la majoria d’eines necessàries per a treballar amb fusta de qualsevol tipus estan disponibles a la nostra aula-taller, i per a treballar amb altres materials, com ara metalls, fan falta ferramentes que no tenim (per exemple, un bufador per a fer soldadures metàl·liques).

            Sembla que queda clar que el material básic per al nostre faristol serà un llistó de fusta de pi. Ara tan sols queda decidir de quina esquadria. Quan més ample, més feina haurem de fer, però més sòlid serà el faristol. Després d’una visita a la fusteria, ens inclinam per l’esquadria 15X45, (i 2’40m de llarg, com tots els llistons).

 De totes maneres, recordem que a l’objectiu nº2 deiem que el faristol ha de ser robust, i que als objectius nº1 i nº3 hem parlat d’una pota plegable que giri al voltant d’un eix. Aquest eix, donat que serà una peça petita que haurà de resistir tot el pes que posem sobre el faristol, haurà de ser el més forta possible.. Afortunadament, al nostre taller tenim serres d’arc per tallar petites peces metàl·liques. Així, farem servir un trocet de vareta de metall. N’hi ha de diferents gruixos, i ens decidim per la de diàmetre 3 milímetres (això s’escriu 03).

           La pata mòbil s’haurà de recolçar sobre una superfície que podria ser, per exemple, un peu també plegable, amb ranures que suposin diferents inclinacions. Aquí també farà falta un segon eix, però sembla més difícil decidir com ha de ser aquest. No suportarà tant de pes, però ha d’unir dues superfícies planes, com si fos una frontissa. A més a més, recordem que aquest peu ha de cumplir també els objectius nº 2 (robustesa), nº 4 (economia) i nº 5 (bon aspecte). Si s’investiga a la ferreteria, es pot descobrir que existeixen frontisses de llautó de diferents grandàries, barates, fàcils de montar (són de metall, però no les hem de treballar) i amb un aspecte segurament millor que qualsevol mètode que naltros poguessim dissenyar. Per això hem decidit incorporar-ne una al peu del nostre faristol.

     1.4 Planificació de la construcció

     El disseny que es proposa aquí és una possiblitat, però n’hi ha moltes altres, incloent millores d’aquesta mateixa. Si a algú se l’hi ocorre alguna altra cosa, està convidat a dir-ho, però això, sí... recordant que una imatge val més que mil paraules, i que en tecnologia el dibuix tècnic és una de les coses més útils que existeixen...  (I si no us ho creis, mirau els plànols que acompanyen aquest projecte, i veureu com s’enten molt millor el faristol que hem estat explicant abans. L’únic que hi ha que fer és dibuixar una miqueta bé!!).

 De moment, les passes que s'han de seguir en la construcció del faristol, a grans trets, són les següents (les passes i eines detallades estan indicades en la fulla de procés de l'annex, amb l’indicació de les que es poden fer a la vegada, en una mateixa fase):

• Marcar i tallar el llistó.

• Treballar cada una de les peces del faristol, les 9 de fusta que corresponen al disseny que es proposa, i la vareta metàl·lica que farà d’eix.

• Muntar-ho tot, incloent-hi la frontissa prefabricada que hem comprat.

• Opcionalment, si es vol un acabat millor, vernissar o pintar el faristol. (Aquesta operació, si es fa, és convenient fer-la abans de muntar la frontissa).

Rafel Serra
Grup de Treball de Tecnologia IES Algarb

 3 - FULL DE PROCÉS
 

 
4 – PLÀNOLS