4. Lletres, el codi
ASCII
És el codi de 8 bits per representar caràcters alfanumèrics que usen la majoria d'ordinadors
ASCII és l'acrònim de American Standard Code for Information Interchange
Existeixen 28 = 256 valors ASCII, que responen a 256 símbols
Exemple= valor binari de 8 bits 01000001 = valor decimal 65 = És la lletra "A" mayuscula
Aquest són els
únics caràcters que pot
admetre un editor de text simple, tipus Bloc de notes. Els arxius que
generen aquests editors solen tenir l'extensió
.txt. Per això es pot dir també que "El Bloc de notes
és un editor ASCII".
Pràctica: per fer aparèixer la lletra A en un
editor de text, pulsam la tecla Alt i el seu valor ASCII decimal en el
teclat numèric.
Exemple: Alt + 65 fa aparèixer una A
Per posar un espai sería Alt
+ 255
La taula ASCII conté:
- caràcters de control de dispositius,
- lletres minúscules {a..z}
- lletres majúscules {A..Z}
- símbols imprimibles i signes de puntuació {! " $ % ...}
- els dígits decimals {0..9}, entesos no com a valor numèric, sinò com a símbol
Els editors de text
més complexes, que
incorporen gràfics, atributs de text com negreta o cursiva,
etc, guarden més informació que simple text. Han de
codificar més coses que els 256 codis ASCII. Cada un d'ells
genera arxius amb la seva pròpia extensió, vinculada al
seu aplicatiu.
Exemples: MS-Word genera l'extensió .doc (abreviacó de "document"), l'editor de text de Open Office genera l'extensió .odt
(acrònim de "Open Data Text"). Alguns aplicatius poden convertir
text d'un format a un altre, com a part de la funció "Guardar
com..." .
Si des d'un editor de text s'obre un arxiu que no està codificat
amb el seu "llenguatge de 1s i 0s", pot passar que no el pugui
traduïr, i el que fa és mostrar en pantalla
caràcters sense sentit. El que està passant és que
l'aplicatiu usa la seua codificació de caràcters de
control i la codificació ASCII sobre seqüències de
1s i 0s ordenades incorrectament.