4. Lletres, el codi ASCII

És el codi de 8 bits per representar caràcters alfanumèrics que usen la majoria d'ordinadors
ASCII és l'acrònim de  American Standard Code for Information Interchange

Existeixen 28 = 256 valors ASCII, que responen a  256 símbols

Exemple=  valor binari de 8 bits 01000001 = valor decimal 65 = És la lletra "A" mayuscula

Aquest són els únics caràcters que pot admetre un editor de text simple, tipus Bloc de notes. Els arxius que generen aquests editors solen tenir l'extensió .txt. Per això es pot dir també que "El Bloc de notes és un editor ASCII".  

Pràctica: per fer aparèixer la lletra A en un editor de text, pulsam la tecla Alt i el seu valor ASCII decimal en el teclat numèric.
Exemple: Alt + 65 fa aparèixer una A  
Per posar un espai sería Alt + 255

La taula ASCII conté: 
    - caràcters de control de dispositius,
    - lletres minúscules {a..z}
    - lletres majúscules {A..Z}
    - símbols imprimibles i signes de puntuació {! " $ % ...}
    - els dígits decimals {0..9}, entesos no com a valor numèric, sinò com a símbol


Els editors de text més complexes, que incorporen gràfics, atributs de text com negreta o cursiva, etc, guarden més informació que simple text. Han de codificar més coses que els 256 codis ASCII. Cada un d'ells genera arxius amb la seva pròpia extensió, vinculada al seu aplicatiu.

Exemples:  MS-Word genera l'extensió .doc (abreviacó de "document"), l'editor de text de Open Office genera l'extensió .odt (acrònim de "Open Data Text"). Alguns aplicatius poden convertir text d'un format a un altre, com a part de la funció "Guardar com..." .

Si des d'un editor de text s'obre un arxiu que no està codificat amb el seu "llenguatge de 1s i 0s", pot passar que no el pugui traduïr, i el que fa és mostrar en pantalla caràcters sense sentit. El que està passant és que l'aplicatiu usa la seua codificació de caràcters de control i la codificació ASCII sobre seqüències de 1s i 0s ordenades incorrectament.